Maurice Halbwachs

Maurice Halbwachs (Reims, 11 de març de 1887 - Buchenwald, 16 de març de 1945) va ser un psicòleg i sociòleg francès de l'escola durkheimiana.

Halbwachs era fill d'un professor d'alemany del Liceu de Reims. Va ser agregat de filosofia, doctor en dret i va publicar inicialment una monografia, ''Leibniz.'' Després va ser nomenat professor de filosofia a la facultat de lletres de la Universitat de Caen i, el 1919, professor de sociologia a la Universitat d'Estrasburg. El 1935 va obtenir una càtedra a La Sorbona.

Halbwachs, que va viatjar molt com a professional, va ser nomenat president de l'''Institut français de sociologie'' el 1938. El 10 de maig de 1944, va ser triat per a la càtedra de psicologia col·lectiva al Collège de France, però el 23 de juliol va ser detingut per la Gestapo, pocs dies després que el seu fill Pierre i alguns mesos després de l'assassinat del seu sogre, Victor Basch, i de la seva esposa. Va ser internat a la presó de Fresnes i després deportat al camp de concentració nazi de Buchenwald, on va morir.

És autor de nombroses obres de sociologia. La seva obra, majoritàriament continuadora del llegat d'Émile Durkheim, ha estat, però, marcada per la influència de Henri Bergson, de qui va ser alumne. Va escriure una tesi doctoral notable sobre ''La classe ouvrière et les niveaux de vie'' («La classe obrera i els nivells de vida»), i en la seva obra més cèlebre, ''La mémoire collective'', estudia el concepte de memòria col·lectiva, creat per ell. Proporcionat per Wikipedia